Lluna fosca

El terme lluna fosca descriu l’última mitja lluna visible d’una Lluna minvant. La durada d’una lluna fosca varia entre 1,5 i 3,5 dies, segons la seva latitud eclíptica. En l'ús astronòmic actual, la lluna nova es produeix a la meitat d'aquest període fosc,^[1] quan la Lluna i el Sol estan en conjunció. Aquesta definició ha entrat en un ús popular, de manera que els calendaris normalment indicaran la data de la "lluna nova" en lloc de la "lluna fosca".

Una segona definició diu que el terme descriu la Lluna durant el període en què no reflecteix la llum solar directa cap a la Terra. El període en què la Lluna cap a la Terra no reflecteix la llum solar directa dura de 21 a 26 hores. El terme lluna nova es referia originalment a la fase de mitja lluna la primera nit que és visible, un o dos dies després de la conjunció. Els registres marítims del segle XIX distingeixen la lluna fosca (el moment en què només la llum de la terra il·lumina el costat proper de la Lluna) de la lluna nova i de la lluna minvant.